dilluns, 7 de juny del 2010

Cap de Creus Express

De naturalesa agreste, pedregós, escarpat i diferent cada cop que hi passes. El Cap de Creus és un dels nostres santuaris "beteteros" i cada cert temps, no podem evitar tornar-hi per rodar.

Aquest cop m'acompanyava l'Enric, el meu germà, i la logística va fer que haguèssim de fer una aproximació de 30km pel pla asfalt que hi ha entre l'Escala i Roses.

L'Enric rodant a l'ombra pel passeig que uneix l'Escala i Sant Martí d'Empúries.

Nets i polits rodant a primera hora del matí en formació.

El perfil muntanyós del fons era el nostre objectiu.

Anant a roda un fa menys esforç.

En poc més d'una hora arribem a Roses, i aquí podem dir que comença l'excursió com a tal.
Ràpidament i ja per sorra comencem a agafar alçada direcció el Pení, deixant enrera el golf de Roses, que no tornarem a veure més al llarg de l'excursió.



La pujada és llarga i constant.


El camí fins al cim del Pení queda tallat per aquest cartell tan "maco".

Des d'aquest punt agafem un sender de baixada que ens durà fins pràcticament al coll de Sa Perafita, i sense aturar-nos, comencem a pujar un altre cop direcció al coll de la Muntanya negra, un dels indrets més espectaculars del Cap de Creus amb una visió de quasi 360º.


El sender de pujada no és complicat, però és tallat i en alguns trams hi ha una bona caiguda. Cal no badar!


Un cop arribem al coll trobarem una magnífica ombra per esmorçar amb vistes a França.

La panoràmica des d'aquí dalt és fantàstica.

Havent reposat forces, ara ens espera un dels plats forts del dia, baixem el seient de la nostra bici i cap avall que fa baixada.

L'Enric en acció.

Aquest tram de l'antic camí que uneix el Port de la Selva i Cadaqués és llarg, pedregós i escarpat.

El cul de l'Enric i al fons Cadaqués

La trialera cau fins a Cadaqués, però nosaltres ens desviem abans direcció el Port de la Selva. El primer tram de pujada, en aquest cas, va esdevenir un petit infern, doncs la pujada és dura i técnica i el termómetre es va enfilar per sobre els 37 graus, no es movia ni una fulla. Després el terreny planeja i és un plaer rodar. Més endavant tornem a trobar-nos un parell de dures rampes, però la resta és pràcticament tot baixada o planeja.


Bruts i cansats ja desitjavem arribar al Port de la Selva.

I ja hi som!

Al final han estat 58,7 km, dels quals 30 són per asfalt. El desnivell és de 780 metres i el temps que hem utilitzat han estat 4 hores 40 minuts. Link wikiloc


El curiós perfil de la ruta

2 comentaris:

  1. Et recomano el programa AutoPano Pro per fer les panoràmiques. Si em dónes una adreça de correu te'l passo!

    ResponElimina