Ja sabeu qui és?
i ara...
L'Alfons!
Desde Tiana vam enfilar-nos fins als nou pins per la ruta de duresa 2 (en una escala de 3) i d'allí direcció al nord. Just abans d'arribar al creuament amb la carretera de Font de Sera, vam agafar una petita variant que inclou uns quants esglaons de fusta.
En aquesta baixada la teranyina que ha anat teixint l'Alfons els darrers temps és va fer més gran.
Un cop creuat l'asfalt i després de que ens sorprengués un animal bípede tot rugint !!MONTSEEE!!, a lo que vam respondre que ens espantava els senglars, vam arribar a Can Gurgui, on l'Alfons va carregar aigua no potable (segons diu el cartell).
Aquí a la font, i just abans d'empendre de nou la marxa, també ens va sorprendre un altre animaló que venia amb les garrafes de 5 litres a carregar aigua no potable. La pregunta que ens va deixar, mentre mirava un bassal d'aigua, va ser "¿Pa donde se va el agua?", aquí ja ens vam quedar sense resposta i vam preferí endinsar-nos de nou pel bosc i buscar un nou fil per la teranyina.
El bosc presentava un aspecte fantàstic. La pluja de l'última setmana i el dia radiant i confortable que feia, provocava un verd intens i engotellat al més pur estil d'anunci d'elixir d'higiene bucal.
Mala còpia de l'aspecte del bosc feta a través del meu móbil.
Per no perdre el fil, de Can gurgui vam anar al través ben bé fins a Cal Guarro, per un corriol a punts tècnic i enfangat a les zones ombrívoles, molt molt variat i divertit. Un cop a la Creu de Can Buquet, vam agafar direcció de retorn tot baixant fins a Premià de Dalt per una pista que no havíem fet mai en BTT (Aquí la teranyina si que va aumentar significativament). I finalment, de Premià de Mar fins a Montgat per la N-2 a velocitat de creuer.
En color verd els nous fils de la teranyina bttera de l'Alfons.
