Córrer és una de les activitats físiques bàsica en la majoria d’esportistes i han estat moltes les vegades que he hagut de córrer, sovint manat per un entrenador. Tot i així, mai m’havia captat l’atenció com a pràctica esportiva de lleure. Ara, però, gràcies a un important factor com és el temps, la cosa ha canviat.
Cada dia a la mateixa hora, com si fos el meu estimat Bill Murray a la peli “el dia de la marmota (atrapado en el tiempo)”, surto a còrrer, o més ben dit, surto a córrer amb en Jordan, la meva ombra, que no calla. La volteta d’avui, que inclou un parell de pujades fortes (l’únic lloc on l’ombra calla), ja s’ha convertit en un clàssic dins la nostra llista de circuits que segur en breu anirà creixent.
Aquí falten fotos Jordan!
Avís per navegants. El primer que hom ha de fer quan comença a practicar un esport de manera habitual és equipar-se adequadament.
Les meves noves soles de córrer.
S'han de tenir dos collons ben posats per fer això, més que per pujar a Montserrat en bici. No per l'esforç físic de l'esport, si no de l'esforç que suposa llevar-se per sortir. "Marmota" en el meu cas significa ser un dormilega, i en això noi, en tinc experiència...
ResponEliminaSalut!
El primo
Chechu xatu, tu si que vius bé! aprofita ara que després la cosa es torça i acabes com el Bill Murray ;)
ResponEliminauna abraçada
P.D.: Et segueixo "nanoquo"